1. |
Fi del Món
02:57
|
|||
|
Navegue per un riu,
em tire de la barca.
La vida em somriu,
jo li gire la cara.
He sigut fan de tot
allò que avui rebutge.
Temps passa per a tots
ara ja no m'espante.
La vida i la mort
donava per aquell temps.
No sé si és mala sort,
però ja no em queden forces.
Si no tinc el meu lloc,
és tot teu, aleshores?
El deute el puc pagar,
doncs no em demanes comptes.
Ja he vist la fi del món.
No és més que un racó
on trobes el teu jo,
i no hi ha res de bo.
|
||||
2. |
Laberint
03:42
|
|||
|
Córrec, no sé on però
córrec, tan depresa
que m'adelante a mi mateix.
I la pols de terra que
alce m'entra dins dels ulls,
ara el veig rovellat.
No tinc res que veure ací,
el meu cap sent el perill.
Són contactes amb verí
dins del laberint.
El món, ara es torna absurd.
Pot ser, sempre fos així
i ara, la consciència mor.
Jo em faig, més i més petit,
l'ombra, m'enamora
i m'amague en l’abisal.
Jo pensava que era un far.
Somiava en deixar el mar
llum que trenca la foscor
aumenta la pressió.
Ho trobe tan absurd,
el nord està en el sud.
Ja ho he reconegut,
sóc jo el que està perdut.
De vegades, em conforta
trobar-me eixa pedra estranya que
em recorda que ja he estat ací.
Ella em guia pel camí ansiat
per poder eixir d'aquest forat,
d'aquest forat.
|
||||
3. |
Brutícia
03:14
|
|||
|
El dia s'acaba i s'en va la llum.
Refreda, s'escolten els crits d'algú.
No plores si creus que t'han ignorat,
els peixos més grossos no et podran menjar.
Anònim, pren força. No s'ha acabat.
Sabem com els diuen, no son tan grans.
es creuen taurons dins de l'oceà
creant-se muralles de coral.
No hi haurà vacuna
que erradique aquesta rabia,
que ens destrossa la vida
sent vaixells a la deriva.
Que tan sols floten o s'enfonsen,
desitjant trobar-se al fons amb
eixa brutícia.
Malalt d'impotència tanques els ulls.
Tal volta si els obris voràs el fum,
del foc que encengueres per purificar.
les restes vivents de la tempestat
|
||||
4. |
Fora d'Òrbita
03:11
|
|||
|
Creue els semàfors de la vida
amb els ulls tancats,
no siga cosa que no els trobe en verd.
De banda a banda en la rutina
veig el temps passar.
Per si de cas jo el salude sense alçar el cap.
i jo, estic fart de l'agonia d'estar lluny de tu
d'estimar-te nit i dia...
Em sent com un satèl·lit cara l'infinit,
que ha perdut el full de ruta i s'adona del perill.
Recalcule la trajectòria des de dins del llit.
En els albors de la galàxia em sent molt petit.
i jo, estic fart de l'agonia d'estar lluny de tu,
d'estimar-te nit i dia. Però a mil anys llum,
des de la llunyania,
et desitge un bon dia.
|
||||
5. |
||||
|
Tinc por del temps perdut,
no se qui porta els comptes.
Com un núvol difús
em deixe endur pels sostres.
M'emporta el vent del sud,
regole en les muntanyes.
De sobte estic confús,
em torne inestable.
Ací dalt ho veig tot lluny
pel filtre del vertigen.
No necessite un discurs
per dir que ací sóc lliure
Les gotes d'aigua i tu
separats per un vidre.
El món es torna mut
abans que jo cride.
Des de baix em veus tronar,
la pressió ha aconseguit fer-me esclatar.
Ara un raig t'ha travessat,
que esperaves, mantenint-te al meu costat.
Amb els ulls mullats somriure
plou i trona ara que cride.
Plou al teu voltant,
trona al teu voltant.
|
||||
6. |
Silenci Abissal
03:50
|
|||
|
Hi ha un moment del dia,
quan em quede embovat,
mirant a la paret,
sabent que tot està quiet.
Eixe moment del dia,
en el que el blanc de la paret,
segresta la meua conciencia
ho fa violentament.
Doncs en eixe moment de pau interior,
Aprofite el meu silenci,
per obviar tot el maleit soroll
el que calla dins de mi.
El temps va ralentint a poc a poc,
fins que es deté per observar
les partícules de pols i els mots
flotant impunes a tot.
Doncs en eixe moment de pau interior,
Aprofite el meu silenci,
per obviar tot el maleit soroll
el que calla dins de mi.
Si em permeten vostès el plaer de gaudir
del meu silenci abisal,
pot ser els pague amb el crit d'un pobre infeliç
que ha tragat aigua.
És el moment de pau interior.
És el meu moment … el res ho és tot.
|
||||
7. |
Buscarem Camins
03:12
|
|||
|
Desitjant que tot vaja bé.
Fins que isca el sol,
que s’ature el temps.
Eixe moment de màgia al meu voltant.
Quan entra la llum pel finestral,
roja la claror,
tant freda l'alba
Però en despertar, tot va molt millor.
Sobretot, si òbric un dels ulls,
i et veig ahí, tan pendent de mi.
Buscarem camins
quan caiga la nit.
M'agafaràs, ben fort de la mà.
No ens veuran mai més,
no hi haurà demà,
Gaudirem d’una vida nomada.
Sobretot, si òbric un dels ulls,
i et veig ahí, tan pendent de mi.
Silencis que esclaten
en mitges rialles.
|
||||
8. |
Quietud
03:22
|
|||
|
Simetria,
realitat.
Sóc un genocida
de la vanitat.
He insistit en destruir
la pulcritud.
Busque pel sostres
restes de tu.
No he trobat res,
tan sols un dibuix.
Pose el dit en la ferida
i em porte a la quietud.
He aconseguit
acomplexar-me del destí,
amb la sort del mort
que engendra el seu camí.
M'he esforçat
en treballar
per als meus dimonis
no fer rabiar.
la quietud, de vegades és violenta.
M'he estavellat
però m'he alçat dins del forat.
A la velocitat d'un llamp
dins l'oceà...
|
||||
9. |
El Parany
03:40
|
|||
|
A penes sense combustible,
no hi han opcions de sobreviure.
Fins i tot el sol
està privatitzat.
Hem fet una màquina
capaç d'anar a altres planetes,
per cercar la vida intel·ligent
que al nostre no hem trobat.
Ara que sents l’am invisible,
no para d'ofegar.
No es detindrà fins a consumir-te,
per ofrenar la teua sang.
Aquesta mà té una bessona
que davant del sol es posiciona
creant-te ombres que després
t'oferirà
a preus barats i assequibles.
Podràs pagar, no et penedisques.
Compra una parcel·la
de la llibertat.
Sintonitzaràs la por als diaris corruptibles,
que t'oferiran la mort allà on vages, on estigues.
Hi ha diners que ofeguen vides.
Hi ha valors que contaminen.
El benestar és un parany
comprat, venut i embargat.
|
||||
10. |
Bifaç
03:16
|
|||
|
No em soltes,
als teus ulls veig el desig.
No em busques
o trobaràs el teu perill
Continua esbudellant-me
tracta'm mal o bé, pitjor
Recull de terra els meus trossos
i construeix un nou jo.
Agafam del coll i enfonsam dins de l'aigua
per a poder respirar.
Fes valdre el teu genoll per trencar-me les costelles
no pares fins el final.
No em busques,
la rabia s'acumula entre els teus dits.
Tampoc em soltes,
així caurem els dos del niu.
No t'agrada suportar-me,
no tens forces suficients.
Et mossegue per l'esquena,
sent el fred dins de les dents.
Agafam del coll i enfonsam dins de l'aigua
per a poder respirar.
Fes valdre el teu genoll per trencar-me les costelles
no pares fins al final.
|
||||
11. |
Fang
03:52
|
|||
|
Quan més camines més fang dus damunt.
No et distingeixes d'una ombra en un mur.
Amb el seny fràgil et sents abatut.
Veus al mirall el reflexe del món.
Veus com la por ha engolit els colors.
La llum que minva no aplegarà al fons
Cants de balena entre deu mil tauróns.
Que res és quantificable.
Que tot és molt relatiu.
Que l'infinit no se'n passa
i ara és definitiu.
Quan la llum que minva no aplega al fons
Sents cants de balena entre tant de tauró.
|
||||
L'Home Brut Beneixida, Spain
Alexandre (bateria)
Lolo (guitarra)
Martin (guitarra)
Eneas (baix i veu)
Carlos (teclats)
If you like L'Home Brut, you may also like:
Cardiff band Red Telephone can't disguise the pure pop sensibility in their blistering alt-rock songs.
go to album
Too Prickly For This World
by Wife Patrol
Wife Patrol make instantly catchy alt rock with streaks of punk, new wave, and metal, overlaid with Bangles-esque harmonies.
go to album
From Kyiv, Ukraine, Love'n'Joy deliver indie pop bursting with joy—nervy guitars and irresistible melodies.
go to album
Rising Philadelphia band balance oversized pop punk hooks with vivid, intimate lyrics, presenting a raw, honest vision of guitar music.
go to album
Your Church On My Bonfire
by PAWS
The trio’s fourth LP confronts failed relationships and personal loss head-on.
go to album
A slow drip of Tropicália-infused psychedelia from New Orleans rock outfit Blue Basin: balmy one moment, aggressive the next.
go to album
Tough, tense songs from this Rochester group, where slashing guitars go head to head with sneering vocal melodies.
go to album
